Treball d'una entrada en Viquipèdia

Quan vam realitzar l’explicació de la Viquipèdia, el mestre ens va posar una activitat en la qual la meva companya Mònica Cerezo i jo tindríem que escollir una entrada de la Viquipèdia poc elaborada per introduir-hi informació, fotografies pròpies, sense modificar res que pugui perjudicar la inicial. 

Nosaltres vam escollir l’entrada que s’anomena “Braçalet”, en la qual com ja estava el significat d’aquest mot vàrem afegir els tipus de polseres que coneixem. Desprès de realitzar aquesta recerca d’informació, vàrem començar a realitzar les fotografies que volíem penjar però, com no sabíem gaire, vam buscar informació i ens vam decidir per penjar-les a la web de Wikimedia commons perquè després es poguessin veure en la web de Viquipèdia. 

I el nostre resultat va ser aquest: Braçalets

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per as docents - GTIC

http://ariadnamiralleseduca.blogspot.com.es/2012/11/usos-educatius-dels-blogs-recursos.html

Aquests va ser el primer llibre que vam haver de llegir en l'assignatura de GTIC, el qual ens dóna informació sobre els blocs.
Després de llegir-lo destacaré els conceptes, que per a mi, han sigut els més importants, i són:

• Bloc: és un lloc web compost per entrades organitzades mitjaçant cronologia inversa, actualització i estil personal i informal. 
• Blogosfera: és un organisme viu, una xarxa biològica que com a tal no té ni tindrà límits. La blogosfera està composta per comunicats que cada vegada seran més diverses. Els blogs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil, si bé els blogaires defensen la seva individualitat i no se sotmeten a jerarquies, només reconeixen el mèrit de qui, des del seu punt de vista, fa les coses de manera adequada.
• Blogroll o llista de blogs: és una llista d'enllaços que l'autor recomana perquè tenen relació amb els temes tractats en el seu bloc o per altres aspectes.
• Enllaç permanent: encara que cada entrada és una pàgina independent, totes tenen una direcció d'enllaç permanent que inclou la data en la què es va publicar i el títol amb un format semblant. 
• Etiquetes i categories: són els elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts, una manera d'organitzar la informació.
• Post: article o entrada, el cos de contingut que forma del blog.
• Rss: la sindicació a través d'RSS és la nova forma d'accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionada les fonts d'informació d'interès, aquestes fonts enviïn avisos d'actualització a l'usuari, sense la necessitat que l'usuari hagi d'anar comprovant si hi ha novetats en cada una d'elles.

Com a conclusió, crec que aquest llibre és molt interessant ja que t'explica totes les eines per crear i elaborar un bon bloc. També crec que és molt acertat fer-lo llegir als futurs mestres/as ja que poc a poc tenen que introduir a classe i a la seva vida la tecnologia i per això aquest llibre es una bona eina per educar-los.

Qui és per a nosaltres un bon comunicador? - COED i GTIC

Durant tot el semestre hem estat parlant i treballant, tant a COED com a GTIC, qui era un bon comunicador. Després de llegir el llibre “Com parlar bé en públic” i de veure a classe molts exemples, una tasca de l’assignatura de GTIC va ser realitzar un seguiment en grups d’una persona famosa que fos per a nosaltres un bon comunicador. En el nostre grup, després de parlar vàrem escollir a Júlia Otero, presentadora d’alguns programes de televisió i de l’emissora de ràdio Onda Cero, per fer un seguiment via twitter, facebook, ràdio i bloc. Cada setmana fèiem una recerca del més important en cada canal de comunicació per acabar creant un bloc on exposaríem la informació que recollíem, destacant les coses que per a nosaltres eren importants i com a conclusió, reflexionar si era una bona comunicadora, la qual podeu trobar-la en el nostre bloc: Bloc Júlia Otero

Com crear un vídeo - GTIC

Com crear un vídeo amb Windows Live Movie Maker.

Per realitzar un vídeo primer s'ha d'escollir el tema que volem presentar, cuidant molt l'estètica amb:
- Com anem vestits 
- La música que hem d'utilitzar per ambientar la situació
- Els canvis d'escena 
- Els zooms 

A continuació us penjo un vídeo tutorial del programa Windows Live Movie Maker.

El discurs - COED

Per realitzar un discurs ha de tenir aquesta estructura:

1. Com a introducció és important incloure alguns d'aquests consells:

• Realitzar un comentari del títol. 
• Presentar el guió.
• Fer preguntes.
• Introduir anècdotes. 
• Etc. 

2. En el desenvolupament s'ha de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs. El discurs pot tindre un caràcter informatiu amb una estructura descriptiva o cronològica, o ser un discurs per convèncer, el qual tindria una estructura inductiva o deductiva.

3. I com última part tenim la conclusió, o tancament de discurs, en la qual podem:

• Repetir el guió inicial
• Preguntar per fer pensar al públic
• Resumir els punts principals
• Mostrar sentiments
• Fer una promesa
• Etc.

Com es realitzar una bona entrada? - COED

Responent a aquesta pregunta, per realitzar-la bé cal:

• Explicar d'una forma real, al que es realitza a classe.
• Hi ha d'haver enllaços d'interés.
• Totes les entrades han d'estar compostes de: una descripció, reflexió i aprofundiment.
• Cal destacar els punts forts i importants
• És molt important utilizar un llenguatge correcte.

En conclusió, cada entrada ha de donar informació clara, precisa, amb una relflexió final mostrant el que s'ha après amb aquella activitat.

Recital de poemes - COED

En aquest mes, la sessió de divendres de COED hem realitzat, en una petita part de l'hora de classe, una sessió de recitar poemes. 

Just començar i per treure els nervis abans de recitar els poemes, la mestra ens ajudava amb un exercici que consistia en inspirar l'aire pel nas profundament, per després expirar-lo amb tranquil·litat per la boca. Aquest exercici es repetia unes quatre vegades per relaxar l'ambient, per concentrar a les persones que tenien que recitar i per que estiguessin menys nervioses.

Amb les recitacions m'he adonat que el públic és una peça molt important, ja que transmet els sentiments que tenen en el cap i per això el públic ha d'estar amb una actitud relaxada i concentrada durant la recitacio i després, per no perdre o desconcentrar al protagonista.

Cal esmentar que la persona que recitava el poema, havia de tenir en compte: 

- Entonació.

- Vocalització i articulació.

- Volum de veu.

- Gesticulació.

Programari lliure i Cultura lliure - GTIC

L’altre dia a classe de gtic vam estar parlant de dues coses:

1. Què és un programari lliure?

És el programari que pot ser utilitzat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i ben redistribuït en una versió modificada o sense modicar, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

En general, es pot dir que un programa lliure permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

-          La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit

-          La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies

-          La llibertat de redistribuir còpies

-          La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal de que tota la comunitat se’n pugui beneficiar

2. Què és cultura lliure?

Cultura lliure podria englobar tota aquella creació, i el moviment que la promou, per l’elaboració i difusió de cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. 

Eines de suport al pensament. Mapes conceptuals - GTIC

Després de realitzar la primera activitat amb els mapes conceptuals, la segona consistia en utilitzar els fluxogrames. 

Un fluxograma és una eina per a representar una o varies accions, amb l'objectiu de resoldre la situació. Per realitzar-los podem fer servir el programa anomenat Gliffy. 

Per posar a prova aquesta eina, el professor ens va fer representar, amb el fluxograma, l'acció de creuar un semàfor, aconseguint expressar totes les opcions possibles que podrien passar d'una manera senzilla per explicar als nens i aquest va ser el resultat:

Eines de suport al pensament: Els mapes Mentals - GTIC

Els mapes mentals són conjunts de paraules connectades per connectors amb altres.

Per realitzar mapes mentals tenim el programa anomenat Cmaptools, el qual serveix per crear imatges de mapes conceptuals, és a dir, construir.... Aquest té un campus el qual et deixa guardar el teu mapa conceptual de forma on-line. Cal esmentar que es necessita estar registrat en la pàgina per poder accedir a crear un mapa conceptual.

L'activitat realitzada a classe va consistir en llegir un text anomenat "Sopar de Nadal" i, individualment, crear un mapa conceptual escollint les paraules claus i relacionat-les entre sí. És important que les ramificacions tinguin un ordre: Nom+Verb+Nom.

I aquest va ser el resultat:

Prezi - GTIC

Aquí deixo un tutorial que he fet sobre el programa prezi. Per a mi és un programa molt interessant i divertit ja que no el coneixia. És una mica més complicat que el PowerPoint per a mi, però a la vegada és més innovador i decoratiu.

Viquipèdia - GTIC

La viquipèdia és una enciclopèdia on-line de contingut lliure que es regeix per quatre pilars: 
1. És una enciclopèdia.
2. Mostra els temes des de un punt de vista neutral.
3. És un contingut lliure. 
4. Segueix unes normes d'etiqueta.
5. No té normes inamovibles.
Per veure la informació completa clicka aquí: Els 5 pilars i per veure la informació del llibre d'estil el seu link és: Llibre d'estil

Per veure com funciona aquesta web, vam analitzar varies entrades, i vam poder observar que:
- Començen amb una definició i explicació.
- Tenen una taula de continguts on pots visualitzar el què hi pots trobar. 
- Hi han moltes fotografies. Cal esmentar que totes han de ser pròpies.
- Enllaços d'interés.
- Tenen llicència creatives commons.
- Tenen una bibliografia.
- Els articles importants estan destacats amb una estrelleta.
- És un treball col·laboratiu, ja que les entrades estan realitzades per moltes persones al llarg dels anys.
- Pots tindre entrades vigilades, teves o d'altres, i pots revertir la informació ja que la particularitat d'aquesta pàgina és que pot estar modificada per altres persones i moltes vegades hi han sabotatges.
- Per no "tacar" la pàgina d'informació d'una paraula es té una altre pàgina al costat per discutir tot tipus de problemes envers l'entrada.

La cobla - MÚSICA

La cobla és una agrupació musical típica de Catalunya, la qual toca fins a sardanes, balls populars catalans i tot tipus de música. Toquen al aire lliure per això utilitzen instruments de gran força sonora, com els instruments de metall ja que si no, no es podrien sentir.

Els instruments utilitzats són el flabiol, el tamborí, el tible, la tenora, el sac de gemecs, la trompeta, el trombó, el firscorn i el contrabaix.

      I els tipus de cobla són:

-     Cobla de tres quartans: És la agrupació antiga, la dels seus orígens a les comarques  gironines a principis del s.XIX i estaven formades per tres o quatres músics als quals s'hi podia afegir un últim músic. Estaven integrades per Flabiol, tamborí, sac de gemecs (ara es tenora), tarota i tible. S'anomenava "cobla de tres quartans" pel fet que eren tres músics que tocaven quatre instruments. Cal destacar que a sigut una de les formacions tradicionals catalanes amb més difusió per tot el mon.

Cobla actual: La cobla que coneixem a l'actualitat, és el resultat de l'evolució de la cobla de tres quartans, on, recordem, hi havia 3 instruments, el flabiol i el tamborí, el sac de gemecs i la tarota; i 4 músics. Està formada per un conjunt de dotze instruments  i onze musics que gràcies als seu gran volum sonor pot interpretar les seves peces a l'aire lliure. Les innovacions i al procés evolutiu són obra del músic català Pep Ventura que destinà gran part de la seva vida al món de la sardana i la cobla catalana i sobretot a l'execució, interpretació i innovació de la tenora. Actualment toquen 2 trompetes, trombó, 2 fiscorn, contrabaix, flabiol i tamborí, 2 tibles, 2 tenores

http://es.wikipedia.org/wiki/Portal:Cataluña

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom - GTIC

Una segona manera ja que la primera que hem vist és la que fa referència a les metàfores de Charles Crook, és la que ens aproxima a l’activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l’ús de les TIC.

Benjamin Bloom va classificar les activitats educatives, que és coneix amb el nom de taxonomia de Bloom, on les ordena de forma gradual de més se

nzilles a més complexes.

Hi ha tres dominis d’activitats educatives i són:

• Domini cognitiu
• Domini afectiu
• Domini psicomotor

Aquí podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

L'activitat que vam haver de realitzar per aquesta teoria va ser llegir la Taxonomia de Bloom en aquesta web: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 , i fer un repàs de totes les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en na taula, indicar quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. 

Aquest va ser la meva recerca: 

Taxonomia de Bloom

Les quatre metàfores - GTIC

L'altre dia a classe el professor ens va explicar les quatre metàfores de la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador i són:

1.      La metàfora tutorial: l’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant. L’objectiu d’utilitzar com a tutor l’ordinador és perquè aquest farà la mateixa tasca que el professor en la qual l’ordinador inicia, l’alumne respon i l’ordinador avalua. Com exemple tenim les de JCLIC o les de edu365 les quals són activitats per aprendre de forma dinàmica en l’ordinador.

2.      La metàfora de construcció: aquesta visió està centrada en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés. Aquesta tasca es realitza gràcies a programes com Scratch el qual és un gat que obeeix el que tu l’hi dius i pot moure’s, realitzar dibuixos, etc.

3.       La metàfora del laboratori: són simuladors d’accions, per exemple els que ens van ensenyar de com regar una planta. El nen gràcies a questa simulació aprèn i reflexiona quan ha de regar la planta, com li afecta si no li poses aigua o no li dóna la llum del sol... d’una manera més virtual i sense fer mal, ni experimentar amb els objectes reals. Aquest programa es diu Doctora xinxeta.

4.      La metàfora de la caixa d’eines: aquesta és a la que estem acostumats, ja que a l’escola també es dóna aquest fet. L’ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines. Per exemple pintar en pantalla, escriure, esborrar, etc.

Creative Commons - GTIC

Creative commons és una organització dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta web proporciona llicències als creadors/autors per a que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital encara que no dóna llicències totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). L’objectiu final queda resumit en estandarditzar les llicències en lloc de prohibir l’ús de les obres; conseqüentment establirà un equilibri entre els drets dels autors i els drets dels usuaris.

Cada autor pot escollir que la seva obra contingui aquest tres requisits:

• Reconeixement del autor.
• No comercialitzar-la.
• No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
• Compartir igual, és a dir, si es transforma l'obra inicial, la derivada quedarà lligada a la mateixa llicència que l'obra original.

Si respectes aquests requisits pots:

• Copiar.
• Distribuir.
• Comunicar-la públicament.

Per millorar l'explicació, aquí us penjo un vídeo tutorial on explica què són les llicències Creative Commons:

Qui és ella? - COED

L'altre dia a classe de Coed vam tenir que penjar la foto realitzada a una companya amb un peu de foto. 

En el meu cas, la vaig realitzar a una companya que es diu Bàrbara i aquest és el resultat:

                                                                   Més clar, l'aigua

Personalment li vaig posar aquest peu de foto ja que la veig una noia molt sensible i senzilla, amb una mica d'ajuda de la lluminositat ho vaig aconseguir.

L'orquestra simfònica - MÚSICA

L'orquestra simfònica:

Una orquestra simfònica és una agrupació o conjunt musical de gran grandària que compta amb diverses famílies d’instruments, com el vent, percussió i corda i té generalment més de vuitanta músics, nomès a vegades arriba a tenir més de cent tot depèn del lloc i de l’obra musical.

Les families són:

• Instruments de corda: el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix, el piano i l'arpa.
• Instruments de vent fusta: la flauta travessera, el flautí, el clarinet, l'oboè, el fagot, el corn anglès i el contrafagot.
• Instruments de vent metall: la trompeta, la trompa, el trombó, la tuba i el fiscorn.
• Instruments de percussió: els timbals, el xilofon, el bombo, els plats, la caixa clara, les campanes tubulars i la lira. Encara que també tenim altres accessoris com el triangle, la pandereta, la cortina, les castanyoles i el gong

Cada secció de l’orquestra té una col·locació determinada per a potenciar la sonoritat dels instruments, la colocació seria: la corda al capdavant de més agut a més greu, darrera els de vent primer fusta i metall, i al final els de percussió o el piano. 

http://blocs.xtec.cat/andantino/?page_id=848

Finalment, podem afegir que molts d’aquests instrument són el cor de l’orquestra i mai es renuncia a ells i n’hi ha d’altres que són auxiliars, que hi surten a vegades. Per exemple, el violí és imprescindible i el piano no.

Què és l'Informalisme? - PLÀSTICA

Informalisme:

Moviment artístic, que es va desenvolupar a Espanya a partir de 1945 i  comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.

Algunes de les seves característiques són:

• Experimentació constant.
• Sentit màxim de llibertat.
• Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.
• Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.
• Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.
• Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
• Etc.

Autors relacionats:

                                                            Antonio Tàpies. Cadira, 1992     
                 

http://seualacadira.blogspot.com.es/2012/02/antoni-tapies.html

                                                         Jean Fautrier. Fruit obert, 1946

                                       Manuel Millares. Composició en blanc i negre, 1964

                                                          Antonio Saura. Crit n.7, 1959

Imatges extretes de: http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Informalisme.htm

Què és Land art? - PLÀSTICA

En classe de plàstica es va explicar el Land art, o (art de la terra) que es un moviment artístic que sorgí als Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. És refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i son susceptibles de sofrir canvis i l'erossió pròpies de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als deserts de Nevada, Nou Mèxic, Utah o Arizona eren projectes efímers dels que només en resten documents, com ara enregistraments de vídeo, de cinema o fotografies.

Les seves caracteristíques:

•        Altera, amb un sentit artístic, la superfície de la Terra.
•        Utilitza el propi espai natural com a suport de l’obra.
•        Moltes d’aquestes tenen proporcions monumentals.
•        Es realitzen i s’ubiquen en llocs poc propers de la mirada de l’espectador.
•        Es efímer perquè desapareix degut a la erosió del terreny, la pluja, les marees, etc.
•        Son obres que no es realitzen per estar en un museu.
•        L’obra es coneguda per el públic a traves de fotografies, mapes, dibuixos, etc.

Els materials:

• Fusta
• Terra
• Pedres
• Sorra
• Roques
• El suport és el propi paisatge

Artistes:

-                                                                  Christo & Jeanne-Claude

http://www.olemiarte.com/blog/noticias/christo-y-jeanne-claude/

-       

                                                                          Michael Heizer

http://rolu.terapad.com/index.cfm?fa=contentNews.newsDetails&newsID=142881&from=archive

                                                                            Richard Long

http://www.guardian.co.uk/arts/gallery/2007/jun/28/art

                                                                           Robert Morris

http://losojosdehipatia.com.es/cultura/arte-2/el-instituto-valenciano-de-arte-moderno-ivam-presenta-la-obra-del-artista-multidisciplinar-americano-robert-morris/

                                                                    Dennis Oppenheim 

http://www.dennis-oppenheim.com/works/8