Moviment artístic, que es va desenvolupar a Espanya a
partir de 1945 i comprèn totes les
tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra
Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.
El terme informalista es va adoptar per a
referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les
tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del
neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge
abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen
l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva,
l'expressió del món interior de l'artista.
Algunes de les seves característiques són:
Algunes de les seves característiques són:
- Experimentació constant.
- Sentit màxim de llibertat.
- Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.
- Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.
- Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.
- Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
- Etc.
Autors relacionats:
http://seualacadira.blogspot.com.es/2012/02/antoni-tapies.html
Jean Fautrier. Fruit obert, 1946
Manuel
Millares. Composició en blanc i negre, 1964
Antonio Saura. Crit n.7, 1959
Imatges extretes de: http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Informalisme.htm
