Programari lliure i Cultura lliure - GTIC

L’altre dia a classe de gtic vam estar parlant de dues coses:

1. Què és un programari lliure?

És el programari que pot ser utilitzat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i ben redistribuït en una versió modificada o sense modicar, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

En general, es pot dir que un programa lliure permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

-          La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit

-          La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies

-          La llibertat de redistribuir còpies

-          La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal de que tota la comunitat se’n pugui beneficiar

2. Què és cultura lliure?

Cultura lliure podria englobar tota aquella creació, i el moviment que la promou, per l’elaboració i difusió de cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. 

Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE)

En aquesta setmana cada dia vam realitzar una sèrie d'activitats que ara us explicaré.

El dilluns 12 de novembre vàrem assistir a la conferència de Anna Pérez titulada "Mestre/a TAC o ser mestre avui", la qual va ser molt interessant i amena ja que va explicar amb un powerpoint i amb experiències, lo important i lo educatiu que és educar als nens mitjançant la tecnologia. Una frase que em va agradar molt i crec que és molt significativa va ser; "Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XIX". Aquesta frase és important ja que és el que està passant actualment a les escoles, els professors prefereixen utilitzar els mètodes tradicionals però els alumnes estan amb mètodes més innovadors, per això l'educació ha de canviar i som nosaltres tant importants.

El dimarts 13 de novembre vam fer una visita al MNAC de Barcelona. En aquest museu ens van realitzar la mateixa visita guiada que als nens petits titulada: La dansa de Fades i Fullets. 
En aquesta visita ens expliquen una historia, imaginària, en la qual ens ambienten en boscos on viuen les fades i els fullets. La guia ens explica cada personatge, el qual vas trobant poc a poc i explicant la seva història. 

El dijous 15 de novembre vam realitzar la primera visita a una escola, vaig anar a l'Escola Pegaso a la classe de P5. Va ser una experiència innoblidable, i molt educativa ja que mai habia estat amb nens d'aquesta edat i va ser molt gratificant i molt divertit fer les activitats establertes per la mestra. A més a més, la mestra va ser molt simpàtica i atenta amb mi, ja que em deixava plena llibertat per ajudar en les activitats. 
En conclusió, aquell dia vaig sortir molt contenta i satisfeta del treball que havia pogut fer i dels nens d'aquella classe.

I per últim el divendres 16 de novembre, primer van escoltar el concert de "Com sona". Un concert destinat per a nens d'educació infantil, per això la majoria de cançons eren moxaines, que haviem après prèviament, i cançons amb representació. Va ser un espectacle molt educatiu ja que ensenyaven els instruments per a que els nens, poc a poc, es vagin familiaritzant però a la vegada molt divertit ja que utilitzaven moltes moxaines, danses, etc.
I com a última conferència va estar presentada per Jaume Cela amb el títol "el mestre del futur". Va explicar que haviem d'aprendre i el que no, ja que nosaltres som el futur del nens i hem de potenciar les seves qualitats, per això hem de tenir clar que a l'escola els nens s'han d'equivocar i realitzar preguntes per aprendre.

La composició del text - COED

Per realitzar una correcta i adequada composició d'un text, hem de tenir en compte tres etapes:

1. Planificació: En aquesta etapa primer pensem els objectius del texts i, després definim el tipus de text que volem emplear; descriptiu, narratiu, explicatiu o argumentatiu.
2. La redacció:  És la transformació de les idees a text escrit, prestant atenció a la llengua emprada.
3. La revisió: És un pas important, encara que no ho sembli, ja que és quan es revisa i es corregeix el text.

Dècaleg del bon comunicador - COED

Després de llegir el llibre " Com parlar bé en públic", tota la classe vam realitzar el nostre dècaleg a partir de fer petits grups. Després de debatre tots els grups i sopesar molts punts entre tots els grups, aquests van ser els deu punts més importants per a tota la classe:

1. Tenir clares les quatre preguntes bàsiques.
2. Domini de la llengua.
3. Positivisme: donar una bona impressió.
4. Retroalimentació amb el públic
5. Ser natural i no memoritzar el discurs.
6. Elaborar un guió.
7. Domini del llenguatge no verbal.
8. Domini de la veu: velocitat, volum, vocalització,... 
9. Ser clar, precís i breu. 
10. Estructurar el discurs.
11. Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat - COED

A classe també ens vàren explicar i donar facilitats per realitzar un bon discurs. 

L'estructura del discurs ha d'estar dividida en tres parts:

• Introducció: presenta el tema i objectius. En la qual s'ha de pensar primer en el públic, és a dir, com es pot captar la seva atenció i crear expectació per mantenir-la. En segon lloc s'ha de pensar en l'orador, aportar recursos en un moment d'inseguretat. També és molt important preparar-ho i pensar-ho abans, ja que estar davant del públic ens pot posar nerviosos. 
• Desenvolupament: es tracta de transmetre la informació amb un ordre lògic. En la qual no podem exposar amb una mala actitud, com per exemple demanant disculpes si ho fas malament, repetint les coses o contradient el que dius, etc. 
• Conclusió: síntesis final i tancament del discurs on aquí us facilito trucs o consells de com realitzar-lo:

            1. Definició: comentar breument el títol del tema.

            2. Presentació d'objectius: parlar d'ella motiva i crea/centra l'atenció dels oients.

            3. Presentació del guió: per a discursos expositius i sessions pràctiques. 

            4. Preguntes: anticipar-se a les preguntes que poden realitzar el públic.

          5. Lectura mental: és a dir, exposar les preconcepcions o idees prèvies sobre el tema.

            6. Documentació: ensenyar notícies o dades actuals.

            7. Afirmació provocadora: donar opinions atrevides, dades espectaculars.

            8. Anècdota: explicar una història ben escollida o personal que sigui breu i sobretot que estigui relacionada amb el tema.

Eines de suport al pensament. Mapes conceptuals - GTIC

Després de realitzar la primera activitat amb els mapes conceptuals, la segona consistia en utilitzar els fluxogrames. 

Un fluxograma és una eina per a representar una o varies accions, amb l'objectiu de resoldre la situació. Per realitzar-los podem fer servir el programa anomenat Gliffy. 

Per posar a prova aquesta eina, el professor ens va fer representar, amb el fluxograma, l'acció de creuar un semàfor, aconseguint expressar totes les opcions possibles que podrien passar d'una manera senzilla per explicar als nens i aquest va ser el resultat:

Eines de suport al pensament: Els mapes Mentals - GTIC

Els mapes mentals són conjunts de paraules connectades per connectors amb altres.

Per realitzar mapes mentals tenim el programa anomenat Cmaptools, el qual serveix per crear imatges de mapes conceptuals, és a dir, construir.... Aquest té un campus el qual et deixa guardar el teu mapa conceptual de forma on-line. Cal esmentar que es necessita estar registrat en la pàgina per poder accedir a crear un mapa conceptual.

L'activitat realitzada a classe va consistir en llegir un text anomenat "Sopar de Nadal" i, individualment, crear un mapa conceptual escollint les paraules claus i relacionat-les entre sí. És important que les ramificacions tinguin un ordre: Nom+Verb+Nom.

I aquest va ser el resultat: